El meu PLE evoluciona

Aquesta entrada la dedicaré a parlar una mica del meu Entorn Personal d’Aprenentatge, el meu PLE.

En el primer curs de la carrera, a l’assignatura de Didàctica, ja vaig entrar en contacte amb aquest concepte que apareix amb la Web 2.0. Tot i això, abans de que aparegués aquesta web, puc dir que ja tenia un PLE tot i que, es tractava d’un entorn més presencials ja que no tenia tantes eines virtuals. Doncs d’aquesta manera, he pogut veure que gràcies a l’aparició de la Web 2.0, he pogut ampliar el meu entorn d’aprenentatge i aquests constar de la part virtual més extensa i enriquidora per a mi.

Primerament, abans de res voldria dedicar unes paraules a deixar la definició d’aquest concepte tant nou, relativament. Per això, deixaré la definició que Jordi Adell i Linda Castañeda (2010) donen en l’article Los entornos personales deaprendizaje (PLE): una nueva manera de entender el aprendizaje.

"Es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender". 

Així doncs, és tracta d’una ferramenta que ens ajuda a saber com aprenem: on trobem la informació, com reflexionem sobre aquesta i creem coneixement, com ho compartim i com interaccionem amb els demés.

Una vegada entès el que els un PLE, la meva intenció és desenvolupar el meu PLE actual i cercar el que vaig fer en el primer curs, per a veure’n les diferències. Aquests darrer, és el següent:

Com podem veure, en aquest trobem dues parts: la part virtual i la part que fa referència al món real. He de dir que amb el nou PLE que he realitzat, només em centraré amb la primera part ja que, ens hem endinsat en la Web 2.0 i a més, el PLE del món real m’he donat compte que segueix quasi com al principi ja que, amb el que he evolucionat ha sigut amb les eines del món no presencial.

A continuació, deixaré el meu PLE realitzat aquesta vegada i em centraré en fer una reflexió sobre aquest:

Com puc observar, l’aspecte que més crida l’atenció és el visual. En el primer, vaig emprar l’eina Bubble.us, mentre que en el segon vaig emprar la de mindomo. Des del meu punt de vista, el segon PLE és més visual ja que, he emprar imatges dels logotips de les eines que empro, cosa que fa que sigui més eficaç i atractiu a la vista. Doncs, sent sincera puc dir que estic contenta del meu treball ja que la meva evolució amb les eines virtuals va endavant i aconsegueixo resultats positius. És un aspecte que puc senyalar i que, com és veu comparant els dos PLEs, mindomo és una eina nova que afegeixo en el meu entorn per aprendre.

Respecte a les eines emprades, el nombre d’aquestes ha augmentat ja que, he tingut la necessitat de buscar noves vies per a poder cercar informació, crear coneixement i poder compartir-ho amb els demés i a més, aprendre amb ells. A més, puc veure com amb la experiència he anat millorant en algunes de les eines ja incorporades al primer PLE.

Una vegada que he realitzat el meu PLE, m’he proposat destacar aquelles interaccions que pot haver-hi entre eines i entre diferents parts del PLE. Aquesta seria la forma que tindria finalment:

Per una banda, el que he volgut remarcar ha sigut el cercle viciós, que des del meu punt de vista, hi ha entre les tres parts del PLE. Aquest esta marcat amb unes línies blau cel. Des de la meva perspectiva i experiència, per a que jo pugui crear coneixement i aprendre necessito trobar la informació: tot i que en una majoria de vegades ve de diverses fonts trobades per el buscador de Google (interacció lila), en altres moltes també ve donada per les relacions que jo estableixo amb els demés i amb l’intercanvi d’informacions on jo publico i també empro el que els demés publiquen, és a dir les interaccions taronja, blava, verda, rosa i vermella. Per una altra banda, amb les interaccions grogues, també he destacat les eines que empro per a realitzar posteriorment les meves exposicions davant les meves companyes, és a dir les informacions que comparteixo amb elles i que em permeten publicar els coneixements que he creat: publicar i interaccionar amb els demés sobre temes diversos. La meva conclusió sobre les interaccions ha sigut que he pogut veure com totes les parts del PLE estan interrelacionades les unes amb les altres, la qual cosa implica que per a que jo pugui aprendre, necessito tant la recerca d’informació per les diferents fonts, com les relacions amb els altres, amb els qual comparteixo informacions i en rebo. D’una forma o una altra, tots donem i rebem: cadascú és una fitxa universal per a formar els puzles del coneixement.

Imatge de rama_miguel.

Tot i que hi ha gent que pensa que no sap el que és el concepte de PLE, en tenen un. Això ho dic ja que, tothom per a poder resoldre els problemes que li sorgeixen, ha de emprar una sèrie d’eines i estratègies. Aquestes de vegades són noves, però d’altres, són unes que ja és tenen escollides ja que són eficaces i satisfan les necessitats de cadascú. Però, tot i que tenim un PLE sense saber-ho, m’he donat compte que és ben necessari que el coneguem ja que ens ajuda a tenir ben organitzar allò que és útil per a nosaltres.

 Una forma de tenir ben organitzades les eines que formen el meu ple, així com les diferents pàgines webs, és emprant l’eina Symbaloo.  Aquesta, des del meu punt de vista és una bona opció de tenir un mode de PLE virtual que vas modificant sobre la marxa. En aquest, tinc les eines que empro per a cercar la informació, per a reflexionar i crear-ne de nova, per a compartir-ne i per a relacionar-me, les tinc guardades en diferents carpetes i a més, tinc carpetes que fan referència a diferents temes i seccions: educació, cuina, compres, viatjar,... Per exemple, dins la secció de educació o de cuina hi guardo diferent pàgines web que són les fonts on hi cerco informació.

El PLE és una eina que empro per a estimular i desenvolupar el meu propi aprenentatge i m’ajuda a relacionar-me, així com millorar aquests dos aspecte. És molt beneficiós per a mi ja que m’indica la forma de com aprèn i com em puc relacionar amb els demés. A més, he de dir que té una gran utilitat perquè recull les eines que estan centrades en les meves preferències, les quals són eficaces per a satisfer les meves necessitats educatives i personals.

Imatge de Gotcredit

És el darrer any de la carrera però no és la darrera vegada que jo modificaré el meu PLE ja que, a mesura que vagin evolucionant les noves tecnologies i vagin sorgint noves eines, n’aniré emprant de noves i pot ser que també n’abandoni algunes de les que empro ara ja que, en un futur pot ser no les necessiti o no satisfacin les meves necessitats. A més, referit a aquesta modificació que aniré fent a mesura que evolucioni, espero que també vingui donada pel meu futur com a docent, el qual implicarà que el meu PLE augmenti en eines per a poder treballar a classe amb el infants, eines per a poder cercar i crear materials per a fer a classe, informació per a dur a terme la meva formació permanent, compartir i interaccionar amb altres educadores, el equip del centre, les famílies,... És a dir,  crear el meu PLE per a ser una bona mestra i ajudar a que els infants puguin desenvolupar-se plenament. A més, ajudar-los a que ells també siguin conscients del seu propi PLE per a que com diuen Castañeda i Adell "aprenguin a aprendre per a poder seguir aprenent al llarg de tota la seva vida". 

Marta. 

 

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I L'EDUCACIÓ

Com ja he fet altres vegades durant els tres anys que ja he cursat de carrera, dedicaré el blog a realitzar diferents entrades sobre continguts d’assignatures que he anat cursant. Aquesta vegada tractaré, sobre la societat de la informació i comunicació i el seu impacte en l’educació, aspectes que hem tractat amb la lectura de Area, i la seva posterior sessió i reflexió.

Primerament, vull donar una definició sobre el concepte: societat de la informació i la comunicació. Es tracta d’una societat on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i el coneixement per a fer que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de les seves vides. Aquesta societat tant extensa i complexa, des del meu punt de vista, ha sigut possible gràcies a les noves tecnologies que en els darrers anys han anat sorgint i evolucionant. Gràcies a aquestes, les persones tenim la possibilitat de desenvolupar unes característiques i competències per a poder desenvolupar les nostres capacitats al màxim com per exemple: montar un negoci: cercar els recursos, donar-se a conèixer, aprendre, etc. I, a més, penso que el internent ha sigut la revolució cap a l’aparició de la societat de la informació i la comunicació tal i com la coneixem en aquests moments.

La societat de la informació, és un aspecte que podem veure que afecta a moltes, per no dir totes, esferes de la realitat: l’oci, el treball, les relacions socials, la medicina, la qualitat de vida, la comunicació, l’aprenentaget,compres, etc... i l’educació, aspecte del qual donaré alguna pincellada més endavant en aquesta entrada.

L’aparició de les noves tecnologies, ha donat peu a diferents discursos: el mercantilista el qual afirma que s’ha obert un nou mercat universal a l’abast arreu del món; el crític-polític que pretén  reorientar el desenvolupament tecnològic sota paràmetres i criteris socials i polítics; el tecnocentrista, ja que les noves tecnologies s’han convertit en el canvi social i cultural; i finalment, el apocalíptic el qual defensa que les tecnologies representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model de la societat. Després d’haver reflexionant una mica sobre el tema, penso que aquestos discursos podrien ser debatuts per diferents punts de vista, com per exemple, el mercantilista afirma que és universal i a l’abast de tots, però tot i que si que hi ha molta gent, trobem diferents casos en els que no tothom hi té accés, o no tenen l’oportunitat, o no ho saben,... és a dir hi ha la denominada bretxa digital.

Les noves tecnologies, amb el pas dels darrers anys, han anat evolucionan a un ritme, cada vegada, més vertiginós. Segons Adell parla del avanç de la tecnologia i ens centra en els mitjants. Per a ell, el primer que va sorgir va ser el llenguatge oral, per el qual la informació va començar a ser transmesa; el segon va er el llenguatge escrit o l’escriptura amb la qual la informació va començar a quedar registrada; el següent va ser la imprempta, amb la qual l’escriptura era més ràpida i donava més accés a la informació; i finalment, el mitjà número quatre va ser, segons Adell, el telègraf i les telecomunicacions per així poder enviar la comunicació oral i la imatge. Però, penso que ara i ja fa un parell d’anys, hi ha un nou mitjà que ens ha ajudat a transmetre informació i a fer evolucionar la societat de la informació i la comunicació, el qual ja podria ser agrupat amb els que diu Adell. Aquest, seria l’internet el qual ha fet que la informació pugui arribar a qualsevol lloc del món en qualsevol moment, a banda de donar unes quantitats d’informació infinites.

Tot i que les noves tecnologies ens ajuden i faciliten la vida, aquestes tenen una doble cara: la amable i la amarga. Per una banda, els avantatges són:

• Millora de la qualitat dels serveis.
• Es trenquen les barreres espai-temps.
• Augment d’accés a la informació.
• Noves formes de participació.
• Aparició de noves industries i progrés econòmic.

Per una altra banda, els inconvenients que podem trobar en la societat de la informació són:

• Desigualtat - Bretxa digital: és la diferència entre aquells que tenen accès i saben utilitzar les TIC i aquells que no.
• Dependència tecnològica.
• Pèrdua de la privacitat i augment del control.
• Impacte medioambiental.
• Uniformisme i hegemonia cultural: globalització.
• Desinformació per saturació d’informació.

Com ja he dit més a dalt, la societat de la informació afecta a moltes esferes de la realitat i una d’elles, és l’educació. El impacte que te la societat de la informació i la comunicació en les nostres vides, ha generat l’aparició d’uns reptes en educació, per a que els infants puguin desenvolupar-se al màxim. Aquest reptes són:

→ Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança. Com ja he pogut veure al llarg de la carrera, hi ha de haver un canvi de rols on l’infant passa a ser el protagonista i a crear els seus propis aprenentatges mentre que el adult ajuda i guia a l’infant en tot el procés. És a dir, és necessari canviar per poder seguir el ritme de la societat de la informació i la comunicaió.

→ Integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar. El sistema escolar ha d’adaptar-se a les noves exigències derivades de la omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultura. Les noves tecnologies són una realitat; a dia d’avui, en moltes ocasions, i cada vegada en més, quasi resulta imprescindible el fet de saber emprar les noves tecnologies per a poder evolucionar i resoldre els problemes que ens van sorgint. Per aquest motiu, penso que és necessari que el sistema educatiu sapiga capaç d’emprar aquestes noves tecnolgies per a desenvolupar-se i portar a terme el procés d’ensenyança-aprenentatge el més eficaç possible.

Revista Aprender para educar

→ Desenvolupar multialfabetització. Aquest concepte, és definit com saber accedir i emprar de manera intel·ligent, crítica i ética la informació i comunicació mitjançant qualsevol tecnologia. Per a poder desenvolupar aquesta multialfabetització, s’han de treballar les quatre dimensions se les noves tecnologies:

• Instrumental: saber emprar les noves tecnologies per accedir a la informació.
• Cognitiva: hem de saber seleccionar l’informació d’entre tota la que ens ofereixen les noves tecnologies i l’hem de sa ber transformar en coneixement.
• Sociocomunicativa: hem de saber emprar-les com a mitjà per expressar-nos i comunicar-nos.
• Axiològica: hem de saber emprar les noves tecnologies i la informació de forma democràtica i ètica.

És a dir, en l’educació és ben necessari treballar totes aquestes dimensions per tal de que els infants en un futur sapiguen emprar les noves tecnologies de la manera més adient possible, per a que puguin desenvolupar-se al 100% i fer front als reptes que se’ls presentin en un futur i així, sapiguen desenvolupar-se en la societat de la informació i la comunicació.

Cada vegada tenim més accés a les noves tecnologies i aquestes, cada vegada són més necessaries per a poder desenvolupar-nos; per això, per a poder evolucionar correctament, les noves tecnologies han de ser un aspecte tractat en l’educació, on hi han de tenir un gran paper, tant com a mitjà d’ensnyança-aprenetatge com a contingut. Des del meu punt de vista, ha de ser un aspecte tractat, ja que els infants ho necessiten. Durant els darrer anys he vist com les noves tecnologies han anat evolucionant i cada vegada sent més important i, tot i que quasi puc dir que he set una nadiu, en ocassion m’ha costat aprendre algunes coses, les quals si hagués anat assimilant des de petita, seria més fàcil ara per a mi.

Doncs, per tot això esmentat, treballar els quatre àmbits per a la multialfabetització és indispensable, per a que els infants puguin creixer i anar desenvolupant capacitats, estratègies i eines per a poder emprar les noves tecnologies i poder donar resposta als conflictes que la societat de la inofrmació els plantejarà en el seu futur com a persones adultes. Aquí deixo una imatge que simbólicament, per a mí, resumeix molt bé aquest repte que tenim d'educació en les noves tecnologies, jo ho defineix-ho com "El repte d'educació en un click". Ojalà fos tant fàcil com tenir un botonet en el nostre teclat per a fer que l'educació facés el canvi.

 
Imatge de GotCredit

Per acabar, vull fer referència a un paràgraf del article de Area que m'ha cridat molt l'atenció i m'ha fet reflexionar molt: "Las tecnologías digitales no son las causantes directas de las profundas

transformaciones del mundo en que nos encontramos, pero sin las

mismas nuestro presente no sería como es". Gràcies a elles, la qualitat de vida, d'aquelles persones que saben i poden emprar les noves tecnologies,ha millorat molt ja que ens faciliten el nostre dia a dia, és a dir, sense elles no estaríem en el punt en el que estem actualment ni estaríem com estam.

Tot i que les tecnologies no són les causants directes de les profundes transformacions del món, són una eina  que és essencial saber emprar per a poder desenvolupar-se i per això, és de vital importància que els usuaris sàpiguen donar-hi un bon ús. Per això, des del meu punt de vista, és de vital importància que sigui un tema tractat en l'educació.

Amb la realització d'aquesta entrada, he pogut repassar alguns dels continguts que vaig donar l'any passat a l'assignatura de Comunicació audiovisual i multimèdia en l'Educació Infantil. El primer contacte que he tingut amb l'assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics m'ha agradat bastant i m'he sentit bastant còmode, supos que perquè el tema ja el tenia interioritzat. Tot i això, penso que els continguts de l'assignatura em semblen força interesants i que, al llarg de l'assignatura podré aprendre moltíssimes coses que en serviran com un futur com a docent.

Per finalitzar aquesta entrada del blog, a mode de resum, deixo aquí els mapes conceptuals que realitzàrem a classe sobre tot el que he explicat més amunt. 

Societat de la Informació i la Comunicació

Marta. 

Inici - Presentació

Un any més torno a estar per aquí. 

Un any més per a poder aprendre i formar-me per a en un futur poder ser una bona mestra d’educació infantil. Un any més, noves assignatures, nou professorat, nous treballs, nous reptes... Un any més... Però, aquesta vegada és diferent per tres motius molt importants: 

Imatge, Alba Garriga

• Torno després d'haver fet el meu primer període de pràctiques, cosa que ha estat molt enriquidor per a mi.
• Torno després d'un estiu magnífic com a tutora, per primera vegada, d’un grup de 10 meravellosos infants, que a dia d'avui encara tinc baix el meu càrrec a l'Escoleta Municipal de Benirràs.
• I per últim, és suposa que serà el darrer any d'aquesta aventura: Quart curs d'Educació Infantil!!!

Per aquests motius, penso que aquet curs, encara que serà el més dur per a mi, també serà el que possiblement agafaré amb més força i entusiasme.

Aquesta primera setmana de classe, ja he tingut un primer contacte amb les assignatures que tindre al llarg d’aquest semestre. En concret, parlaré sobre l’assignatura que m’acompanyarà en l’elaboració d’aquest nou blog del quart curs: Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d’Ensenyament-Aprenentatge.

Imatge, Jesuscm

Ahir vàrem tenir la primera classe pràctica: talles de blog. Tot i que vàrem tractar uns aspectes i eines molt bàsiques, hem va ser de gran ajuda ja que, hi havia aspectes que per el pas del temps ja no recordava amb exactitud com es feien. Ara toca posar-hi de la meva part, investigant i jugant amb la resta d’eines per a poder dur endavant el blog i fer front a les noves tecnologies i poder emprar-les en el meu dia a dia.  

En definitiva, al igual que els infants a mi també em toca dur a terme la famosa volta a l'escola. I per agafar-ho amb un poc d'humor, em despideixo amb la següent canço infantil. 

Marta.