miércoles, 30 de septiembre de 2015

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I L'EDUCACIÓ

Com ja he fet altres vegades durant els tres anys que ja he cursat de carrera, dedicaré el blog a realitzar diferents entrades sobre continguts d’assignatures que he anat cursant. Aquesta vegada tractaré, sobre la societat de la informació i comunicació i el seu impacte en l’educació, aspectes que hem tractat amb la lectura de Area, i la seva posterior sessió i reflexió.

Primerament, vull donar una definició sobre el concepte: societat de la informació i la comunicació. Es tracta d’una societat on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i el coneixement per a fer que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de les seves vides. Aquesta societat tant extensa i complexa, des del meu punt de vista, ha sigut possible gràcies a les noves tecnologies que en els darrers anys han anat sorgint i evolucionant. Gràcies a aquestes, les persones tenim la possibilitat de desenvolupar unes característiques i competències per a poder desenvolupar les nostres capacitats al màxim com per exemple: montar un negoci: cercar els recursos, donar-se a conèixer, aprendre, etc. I, a més, penso que el internent ha sigut la revolució cap a l’aparició de la societat de la informació i la comunicació tal i com la coneixem en aquests moments.

La societat de la informació, és un aspecte que podem veure que afecta a moltes, per no dir totes, esferes de la realitat: l’oci, el treball, les relacions socials, la medicina, la qualitat de vida, la comunicació, l’aprenentaget,compres, etc... i l’educació, aspecte del qual donaré alguna pincellada més endavant en aquesta entrada.




L’aparició de les noves tecnologies, ha donat peu a diferents discursos: el mercantilista el qual afirma que s’ha obert un nou mercat universal a l’abast arreu del món; el crític-polític que pretén  reorientar el desenvolupament tecnològic sota paràmetres i criteris socials i polítics; el tecnocentrista, ja que les noves tecnologies s’han convertit en el canvi social i cultural; i finalment, el apocalíptic el qual defensa que les tecnologies representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model de la societat. Després d’haver reflexionant una mica sobre el tema, penso que aquestos discursos podrien ser debatuts per diferents punts de vista, com per exemple, el mercantilista afirma que és universal i a l’abast de tots, però tot i que si que hi ha molta gent, trobem diferents casos en els que no tothom hi té accés, o no tenen l’oportunitat, o no ho saben,... és a dir hi ha la denominada bretxa digital.

Les noves tecnologies, amb el pas dels darrers anys, han anat evolucionan a un ritme, cada vegada, més vertiginós. Segons Adell parla del avanç de la tecnologia i ens centra en els mitjants. Per a ell, el primer que va sorgir va ser el llenguatge oral, per el qual la informació va començar a ser transmesa; el segon va er el llenguatge escrit o l’escriptura amb la qual la informació va començar a quedar registrada; el següent va ser la imprempta, amb la qual l’escriptura era més ràpida i donava més accés a la informació; i finalment, el mitjà número quatre va ser, segons Adell, el telègraf i les telecomunicacions per així poder enviar la comunicació oral i la imatge. Però, penso que ara i ja fa un parell d’anys, hi ha un nou mitjà que ens ha ajudat a transmetre informació i a fer evolucionar la societat de la informació i la comunicació, el qual ja podria ser agrupat amb els que diu Adell. Aquest, seria l’internet el qual ha fet que la informació pugui arribar a qualsevol lloc del món en qualsevol moment, a banda de donar unes quantitats d’informació infinites.

Tot i que les noves tecnologies ens ajuden i faciliten la vida, aquestes tenen una doble cara: la amable i la amarga. Per una banda, els avantatges són:

  • Millora de la qualitat dels serveis.
  • Es trenquen les barreres espai-temps.
  • Augment d’accés a la informació.
  • Noves formes de participació.
  • Aparició de noves industries i progrés econòmic.
Per una altra banda, els inconvenients que podem trobar en la societat de la informació són:

  • Desigualtat - Bretxa digital: és la diferència entre aquells que tenen accès i saben utilitzar les TIC i aquells que no.
  • Dependència tecnològica.
  • Pèrdua de la privacitat i augment del control.
  • Impacte medioambiental.
  • Uniformisme i hegemonia cultural: globalització.
  • Desinformació per saturació d’informació.

Com ja he dit més a dalt, la societat de la informació afecta a moltes esferes de la realitat i una d’elles, és l’educació. El impacte que te la societat de la informació i la comunicació en les nostres vides, ha generat l’aparició d’uns reptes en educació, per a que els infants puguin desenvolupar-se al màxim. Aquest reptes són:

→ Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança. Com ja he pogut veure al llarg de la carrera, hi ha de haver un canvi de rols on l’infant passa a ser el protagonista i a crear els seus propis aprenentatges mentre que el adult ajuda i guia a l’infant en tot el procés. És a dir, és necessari canviar per poder seguir el ritme de la societat de la informació i la comunicaió.

→ Integrar noves tecnologies en el sistema i cultura escolar. El sistema escolar ha d’adaptar-se a les noves exigències derivades de la omnipresència tecnològica sobre la societat i la cultura. Les noves tecnologies són una realitat; a dia d’avui, en moltes ocasions, i cada vegada en més, quasi resulta imprescindible el fet de saber emprar les noves tecnologies per a poder evolucionar i resoldre els problemes que ens van sorgint. Per aquest motiu, penso que és necessari que el sistema educatiu sapiga capaç d’emprar aquestes noves tecnolgies per a desenvolupar-se i portar a terme el procés d’ensenyança-aprenentatge el més eficaç possible.

→ Desenvolupar multialfabetització. Aquest concepte, és definit com saber accedir i emprar de manera intel·ligent, crítica i ética la informació i comunicació mitjançant qualsevol tecnologia. Per a poder desenvolupar aquesta multialfabetització, s’han de treballar les quatre dimensions se les noves tecnologies:

  • Instrumental: saber emprar les noves tecnologies per accedir a la informació.
  • Cognitiva: hem de saber seleccionar l’informació d’entre tota la que ens ofereixen les noves tecnologies i l’hem de sa ber transformar en coneixement.
  • Sociocomunicativa: hem de saber emprar-les com a mitjà per expressar-nos i comunicar-nos.
  • Axiològica: hem de saber emprar les noves tecnologies i la informació de forma democràtica i ètica.
És a dir, en l’educació és ben necessari treballar totes aquestes dimensions per tal de que els infants en un futur sapiguen emprar les noves tecnologies de la manera més adient possible, per a que puguin desenvolupar-se al 100% i fer front als reptes que se’ls presentin en un futur i així, sapiguen desenvolupar-se en la societat de la informació i la comunicació.

Cada vegada tenim més accés a les noves tecnologies i aquestes, cada vegada són més necessaries per a poder desenvolupar-nos; per això, per a poder evolucionar correctament, les noves tecnologies han de ser un aspecte tractat en l’educació, on hi han de tenir un gran paper, tant com a mitjà d’ensnyança-aprenetatge com a contingut. Des del meu punt de vista, ha de ser un aspecte tractat, ja que els infants ho necessiten. Durant els darrer anys he vist com les noves tecnologies han anat evolucionant i cada vegada sent més important i, tot i que quasi puc dir que he set una nadiu, en ocassion m’ha costat aprendre algunes coses, les quals si hagués anat assimilant des de petita, seria més fàcil ara per a mi.

Doncs, per tot això esmentat, treballar els quatre àmbits per a la multialfabetització és indispensable, per a que els infants puguin creixer i anar desenvolupant capacitats, estratègies i eines per a poder emprar les noves tecnologies i poder donar resposta als conflictes que la societat de la inofrmació els plantejarà en el seu futur com a persones adultes. Aquí deixo una imatge que simbólicament, per a mí, resumeix molt bé aquest repte que tenim d'educació en les noves tecnologies, jo ho defineix-ho com "El repte d'educació en un click". Ojalà fos tant fàcil com tenir un botonet en el nostre teclat per a fer que l'educació facés el canvi.



Education 
Imatge de GotCredit

Per acabar, vull fer referència a un paràgraf del article de Area que m'ha cridat molt l'atenció i m'ha fet reflexionar molt: "Las tecnologías digitales no son las causantes directas de las profundas
transformaciones del mundo en que nos encontramos, pero sin las
mismas nuestro presente no sería como es". Gràcies a elles, la qualitat de vida, d'aquelles persones que saben i poden emprar les noves tecnologies,ha millorat molt ja que ens faciliten el nostre dia a dia, és a dir, sense elles no estaríem en el punt en el que estem actualment ni estaríem com estam.
Tot i que les tecnologies no són les causants directes de les profundes transformacions del món, són una eina  que és essencial saber emprar per a poder desenvolupar-se i per això, és de vital importància que els usuaris sàpiguen donar-hi un bon ús. Per això, des del meu punt de vista, és de vital importància que sigui un tema tractat en l'educació.

Amb la realització d'aquesta entrada, he pogut repassar alguns dels continguts que vaig donar l'any passat a l'assignatura de Comunicació audiovisual i multimèdia en l'Educació Infantil. El primer contacte que he tingut amb l'assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics m'ha agradat bastant i m'he sentit bastant còmode, supos que perquè el tema ja el tenia interioritzat. Tot i això, penso que els continguts de l'assignatura em semblen força interesants i que, al llarg de l'assignatura podré aprendre moltíssimes coses que en serviran com un futur com a docent.

Per finalitzar aquesta entrada del blog, a mode de resum, deixo aquí els mapes conceptuals que realitzàrem a classe sobre tot el que he explicat més amunt. 

Societat de la Informació i la Comunicació







Marta. 






No hay comentarios:

Publicar un comentario